El 29 de setembre de 2020 va arrencar el rodatge de “Juan Mariné. Un siglo de cine”, un documental, amb guió i direcció de María Luisa Pujol, que narra la vida i trajectòria del gairebé centenari director de fotografia i restaurador Juan Mariné, impulsat i produït, en part, per la Fundación Aula de Cine Colección Josep M. Queraltó, de la qual Mariné és un dels seus Patrons d’Honor.
Les filmacions s’han planificat amb dues unitats, una a Madrid i una altra a Barcelona i Lleida. La iniciada a Madrid té com a director de fotografia a Andrés Torres AEC, antic alumne de Juan Mariné, i entre els seus escenaris es troben la Filmoteca Espanyola, el Museu del Prado i l’Escuela de Cinematografía i del Audiovisual de la Comunidad de Madrid (ECAM) . La unitat de Barcelona, que compta en la direcció de fotografia amb Juan A. Fernández AEC, iniciarà el rodatge en les pròximes setmanes.
“Juan Mariné. Un siglo de cine” és un documental que presenta i reivindica la figura de Juan Mariné Bruguera, un home de cinema que al 31 de desembre compleix cent anys, amb una llarga trajectòria professional. Fa un recorregut per les diferents etapes i àrees en què s’ha desimbolt amb brillantor: com a director de fotografia, especialista en efectes especials i trucatges, conferenciant, conservador i restaurador. El documental abasta des dels seus inicis, el 1935, quan es feia el cinema en blanc i negre, les seves vivències durant la Guerra Civil espanyola, fins a la seva darrera etapa a la Filmoteca Espanyola i en l’ECAM. El documental també és un homenatge al cinema espanyol.
La història de Juan Mariné té molts atractius per despertar l’interès de l’espectador i que en el documental es van desvetllant. En primer lloc, el seu treball com a director de fotografia, per la seva participació en les pel·lícules més emblemàtiques i populars del cinema espanyol durant més de cinc dècades. Artistes de renom que han marcat una època han passat per l’objectiu de la seva càmera. Centenars d’anècdotes que ha viscut en les 140 pel·lícules que ha fet, autèntiques aventures dignes de ser narrades. També per ser pioner a introduir novetats tècniques com va ser fer la primera pel·lícula en color a “La gata” (1956) de Margarida Aleixandre i Rafael M. Torrecilla a Espanya. Treballava molt la llum i les qualitats de la pel·lícula. Les escenes de nit més difícils les resolia elevant al màxim el nombre d’ASA de la pel·lícula el que feia que amb poca llum pogués rodar. Aquest fet evitava costos al productor ja que no es veia obligat a llogar focus. Aquesta ha estat una altra de les qualitats de Mariné, posar-se al lloc del productor i abaratir-li sempre que podia els costos del rodatge.
Lògicament parlar de Mariné i de la seva llarga trajectòria significa també fer un recorregut per la història del cinema espanyol, repassar desenes de pel·lícules que han forjat una cinematografia rica i de gèneres variats, però desconeguda entre la gent jove.
