“Juan Mariné, un siglo de cine” és un documental que té com a protagonista a Juan Mariné Bruguera, un home de cinema, que el 31 de desembre del 2020 va complir cent anys, amb una llarga trajectòria professional. Fa un recorregut per les diferents etapes en què s’ha desimbolt amb brillantor: meritori, auxiliar de càmera, segon operador, director de fotografia, especialista en efectes especials, trucatges i maquetes, i restaurador de pel·lícules. La seva longevitat també ha fet que visqués esdeveniments històrics de gran rellevància: la instauració de la República, la guerra civil espanyola, la dictadura franquista, la transició democràtica i ara la pandèmia sanitària. Però les seves autèntiques aventures les ha viscut fent cinema, sortejant tot tipus de situacions i relacionant-se amb els directors, actors i tècnics més destacats de diverses dècades. El documental és al mateix temps un homenatge al cinema espanyol i als seus professionals.
La història de Juan Mariné té molts atractius per despertar l’interès de l’espectador i que en el documental es van desvetllant. En primer lloc, el seu treball com a director de fotografia, per la seva participació en les pel·lícules més emblemàtiques i populars del cinema espanyol com “La gran família” (Fernando Palacios, 1962) o “La ciudad no es para mi” (Pedro Lázaga, 1966) durant més de cinc dècades. Artistes de renom que han marcat una època han passat per l’objectiu de la seva càmera. Les 140 pel·lícules que ha fet estan jalonats de nombroses anècdotes, autèntiques aventures dignes de ser narrades. També ha estat pioner al introduir novetats tecnològiques com va ser fer la primera pel·lícula en color a “La gata” (1956) de Margarita Aleixandre i Rafael M. Torrecilla a Espanya.
L’emocionant viatge per la vida de Joan Mariné inclou un alt en la seva activitat cinematogràfica per endinsar-nos en el cinema publicitari que va fer amb èxit durant un breu període a mitjans dels anys 70. Era una feina que li proporcionava importants avantatges econòmiques i més temps per dedicar-se a una de les seves grans passions: la investigació i més tard la restauració de pel·lícules.
La gran professionalitat de Mariné va fer que els directors volguessin repetir amb ell. Van ser els casos de José María Forqué (10 pel·lícules), Antonio del Amo (13). Manuel Mur Oti (4), Pedro Lázaga (22), Pedro Masó (36, de les quals 5 van ser com a director) i Juan Piquer (7). Mariné explica anècdotes d’algunes pel·lícules d’aquests directors incidint en el tàndem Lázaga-Masó que inclou les pel·lícules més taquilleres dels anys 60 en què van participar els actors del moment com Concha Velasco, Emilio Gutiérrez Caba, José Luis López Vázquez, Alberto Closas, José Sacristán, Toni Leblanc, Julia Gutiérrez Caba, Gracita Morales, Rafaela Aparicio, Florinda Chico, Sonia Bruno, Mónica Randall o Teresa Gimpera així com grups de música que van fer història en el pop espanyol, personatges mediàtics de la televisió i la ràdio, etc.
Lògicament al parlar de Mariné i de la seva prolífica i extensa trajectòria també es fa referència a la història de cinema espanyol que en moltes ocasions no s’ha sabut valorar en la seva justa mesura. Es repassaran desenes de pel·lícules que han forjat una cinematografia rica i de variats gèneres, però desconeguda per a les noves generacions. El documental és, doncs, una justa reivindicació de la figura de Joan Mariné, per tot el que ha aportat al setè art, i del cinema espanyol. És una revisitació imprescindible perquè els nous cineastes i públic en general descobreixin amb uns altres ulls l’immens talent artístic que corre pels milers de fotogrames del passat.